Present:
- L'energia
hidràulica o hidroelèctrica continua sent l'energia renovable més utilitzada a
tot el món. Es diu que un 23% de l'energia consumida al món té origen hidràulic,
mentre que als països en desenvolupament aquest percentatge s'eleva fins al
33%. Si es compara amb altres energies renovables les dades són contundents:
del total de la producció renovable mundial, un 90% té l'origen en la
hidrogeneració. Es tracta, a més d'una energia en creixement especialment en
les àrees menys desenvolupades. Segons la UNESCO, entre 1995 i 2012 la
producció d'energia hidroelèctrica haurà crescut en un 65% a tot el món, sent
aquest augment especialment agut en els països de l'Amèrica Llatina, Àsia i
Àfrica. Mentre que en aquestes regions només s'aprofita el 7% del seu potencial
hidroelèctrica, en àrees més desenvolupades, com Europa, aquest percentatge
puja al 75%, de manera que el creixement esperat en els països en vies de
desenvolupament és elevat. Es tracta, per tant, d'un sistema de generació
d'energia estès a tot el món.
Potencial d’energia hidràulica a Espanya
actualment:
Espanya
no es pot considerar com un país sec, el que passa és que la distribució
d'aquests recursos és molt desigual pel que fa al temps i a l'espai.La
desigualtat en el temps és conseqüència de la torrencialitat dels seus rius,
amb grans fluctuacions dels seus cabals al llarg de les diferents èpoques de
l'any. La irregularitat en l'espai resulta ben patent: les conques del Nord
produeixen més de la tercera part de l'aportació dels rius en el 10% de la
superfície del país, mentre que el 90% restant no presenta una situació tan
favorable quant a recursos hidràulics i ja entra dins de la categoria de regió
semiàrida.
En l'actualitat, el consum
elèctric total espanyol és d'uns 140.000 GW.h / any, de manera que es pot
afirmar que més d'un 25% del mateix és d'origen hidroelèctric.
Referent a això convé
recordar que, abans de 1960, la producció hidroelèctrica anual suposava més del
80% de la producció elèctrica total. En la dècada dels anys seixanta va
començar a baixar aquest percentatge, arribant en la dels anys setanta a
produir per primera vegada el fet que aquest percentatge es mantingués per sota
del 50%.
La important disminució de
la producció hidroelèctrica respecte de la total elèctrica, no es va deure, ni
s'ha de, a l'esgotament dels recursos hidràulics disponibles a Espanya, sinó a
motius econòmics, ja que per a les empreses elèctriques resultaven més
rendibles les centrals tèrmiques convencionals que les hidroelèctriques.
Els recursos hidroelèctrics
encara sense utilitzar a Espanya són considerables, el que no vol dir que sigui
econòmicament convenient el desenvolupament de la totalitat d'aquest potencial
energètic.Evidentment, com a conseqüència de la intensa activitat en la
política hidroelèctrica d'anys passats, els millors emplaçaments des dels punts
de vista tècnic i econòmic ja han estat utilitzats. Aquest potencial presenta, en general, una gran dispersió de
petites centrals que sembla poc prometedor.
En resum, els recursos
hidroelèctrics encara sense utilitzar, encara que considerables, no poden
resoldre per si mateixos el proveïment energètic d'Espanya, però poden
contribuir a reduir la importació de combustibles i especialment a proporcionar
la potència necessària per assegurar la cobertura de les variacions de la
demanda.
Futur:
- L'energia
hidràulica seguirà sent la principal font renovables generadora d'electricitat
durant els propers anys. D'acord amb les previsions presentades per la Comissió
Europea el 2005, no serà fins al 2030 quan l'energia eòlica, que és la
renovable que presenta majors condicions de creixement, superi els nivells de
producció d'electricitat de la hidràulica a la UE. Als països en vies de
desenvolupament, on l'energia eòlica no presenta un creixement semblant,
aquesta situació s'allargarà en el temps. L'escenari futur de la hidràulica,
per tant, és el d'una forma de generació madura, estable i eficaç, que tindrà
un creixement moderat i sostingut.
A Europa, el major
desenvolupament vindrà en l'àrea de la minihidràulica (centrals amb potència
instal · lada inferior a 10 MW), especialment fomentada per les autoritats
energètiques i mediambientals a causa del seu escàs impacte ambiental.
També està previst que al
2030 aproximadament aquesta quantitat de producció elèctrica es dupliqui.
L'energia hidràulica, amb
les centrals hidràuliques, és una de les energies sostenibles més rendibles de
l'actualitat, ja que el manteniment i l'explotació són econòmics, i que la seva
vida útil és molt llarga, solen durar sense manteniment més de 100 anys. Si
pensem en la seguretat d'aquestes diem que només en casos de centrals
deteriorades són molt segures, és a dir que no plantegen problemes per a
l'entorn i les persones, i més encara si pensem en les preses que ajuden a
controlar crescudes i inundacions.
En un nivell més popular, entenem que una 'Smart City' és una ciutat compromesa amb el seu entorn, amb elements arquitectònics d'avantguarda, i on les infraestructures estan dotades de les solucions tecnològiques més avançades per facilitar la interacció del ciutadà amb els elements urbans , fent la seva vida més fàcil. L'entorn fa referència tant als aspectes mediambientals, com als elements culturals i històrics. Un plantejament com aquest exigeix a aquelles ciutats que aspiren a ser considerades com 'intel · ligents' a renovar i millorar constantment les solucions tecnològiques aplicades, a fi de millorar l'eficiència dels seus processos i la qualitat de vida en el seu entorn.
Tanmateix, malgrat els
seus nombrosos avantatges i el seu gran potencial d'utilització, no ha tingut
una difusió i una gran estimulació en tots els països. Així, mentre que en
països com els Estats Units, Suècia, Alemanya, Suïssa, Àustria i Holanda
constitueixen un aprofitament molt generalitzat en els
Un equip de climatització geotèrmica compte amb:
El funcionament d'una central
geotèrmica és bastant simple: consta d'una perforació practicada a gran
produndidad sobre l'escorça terrestre (uns 5 km), a fi d'obtenir una
temperatura mínima de 150 º C, i en la qual s'han introduït dos tubs en circuit
tancat en contacte directe amb la font de calor.
La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar,
mitjançant un salt existent en un curs d’aigua, l’energia potencial
continguda en la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica,
emprant turbines acoblades a alternadors.
Durant els últims anys les instal · lacions d'energia solar tèrmica no han experimentat una alteració substancial de preus, ni és previsible que ho facin en els propers anys. Les possibles rebaixes en aquest tipus d'instal · lacions poden venir motivades per les millores en el procés de fabricació dels captadors solars, o per una disminució dels preus de venda al públic com a conseqüència del creixement de mercat. El cost d'implantació de l'energia solar tèrmica és variable en funció de múltiples factors, com poden ser el tipus d'aplicació (piscines, aigua calenta sanitària, calefacció, refrigeració), la mida de la instal · lació, la tecnologia utilitzada (captadors plans o de buit) o si la instal · lació es realitza alhora que la construcció de l'edifici o es tracta d'un habitatge edificada. Tots aquests factors influeixen en el cost final d'una instal·lació.
L'energia prové del Sol, per tant, el que suposa un desemborsament extraordinari és l'adquisició i muntatge de la instal · lació per a la producció d'aigua calenta sanitària en un habitatge, hotel ... Tanmateix, aquesta inversió es compensarà amb escreix en pocs anys, en substituir una energia convencional per una altra molt més econòmica. Des del mateix moment en què posem en marxa la nostra instal · lació solar, la factura del gas o l'electricitat destinada a la producció d'aigua calenta sanitària baixarà. Això es tradueix en estalvis mitjans d'entre uns 75 a 150 euros l'any en una economia familiar, en funció del combustible que substitueixi. Un altre dels avantatges de l'energia solar és que aquesta tecnologia ens ajudarà a disminuir la nostra dependència energètica de l'exterior que, al cap ia la fi, és un bon mètode de garantir el subministrament d'energia amb total autonomia. A més, cal tenir en compte que aquesta font d'energia no està subjecta a fluctuacions de mercat i que els preus no oscil · len en relació al cost de la vida, o qualsevol altra circumstància. Per totes aquestes raons, ara per ara podem dir que una instal · lació solar tèrmica té grans avantatges davant d'altres sistemes d'abastament i és plenament rendible en termes econòmics. Per si fos poc, també cal afegir que els seus usuaris poden accedir a unes bones condicions de finançament ia ajudes a fons perdut de les diferents administracions.
El preu varia segons sigui una instal · lació individual o col · lectiva. En general, el preu mitjà d'una instal · lació de placa plana oscil · la entre els 600 i els 800 euros per metre quadrat; aquest preu disminueix a mesura que la instal · lació solar necessiti de més metres de superfície captadora o bé es tracti d'un habitatge nou on seva incorporació, la integrarà en el disseny del projecte. La mida d'una instal · lació dependrà de la demanda d'aigua calenta sanitària i de la zona geogràfica en què ens trobem. A tall d'exemple, podríem dir que un habitatge familiar necessitarà entre 2 i 4 m2 de superfície de captació solar, mentre que una comunitat de veïns d'instal · lar entre 1,5 i 3 m2 per família per a configuracions de sistemes centralitzats. No obstant això, a l'hora d'emprendre un projecte d'energia solar cal fer un estudi previ de la demanda energètica de l'habitatge, hotel, poliesportiu, etc, per poder dimensionar el sistema solar que millor s'adapti a les necessitats de l'edifici en tot moment. Tenint en compte totes aquestes variables, podem assegurar que amb els programes d'ajudes existents a les diferents administracions, una instal · lació d'energia solar per aigua calenta sanitària ve a costar al voltant de 20.000 euros per habitatge.
L’aigua
és un dels grans recursos energètics amb què comptem. L’energia
hidroelèctrica és la que prové de l’aprofitament de l’energia
potencial acumulada en l’aigua i que en caure des de certa alçada
es converteix en energia cinètica, un cop ha caigut, una bona part
d’aquesta energia cinètica es transforma en energia elèctrica per
mitjà de els transformadors connectats a les turbines. Finalitzat el
procés, l’electricitat ja està llesta per ser
distribuïda.
- L'energia
hidràulica o hidroelèctrica continua sent l'energia renovable més utilitzada a
tot el món. Es diu que un 23% de l'energia consumida al món té origen hidràulic,
mentre que als països en desenvolupament aquest percentatge s'eleva fins al
33%. Si es compara amb altres energies renovables les dades són contundents:
del total de la producció renovable mundial, un 90% té l'origen en la
hidrogeneració. Es tracta, a més d'una energia en creixement especialment en
les àrees menys desenvolupades. Segons la UNESCO, entre 1995 i 2012 la
producció d'energia hidroelèctrica haurà crescut en un 65% a tot el món, sent
aquest augment especialment agut en els països de l'Amèrica Llatina, Àsia i
Àfrica. Mentre que en aquestes regions només s'aprofita el 7% del seu potencial
hidroelèctrica, en àrees més desenvolupades, com Europa, aquest percentatge
puja al 75%, de manera que el creixement esperat en els països en vies de
desenvolupament és elevat. Es tracta, per tant, d'un sistema de generació
d'energia estès a tot el món.
L'energia
solar genera només un 0,04% de l'electricitat mundial. L'elevat preu dels
combustibles fòssils i el creixement de la regulació del sector energètic arreu
del món, per a lluitar contra el canvi climàtic, han provocat un allau
d'inversions en energies renovables.
L'energia solar fotovoltaica podrà subministrar el 5% de la demanda
mundial d'electricitat el 2020 i fins a un 9% el 2030, segons un estudi
presentat per l'organització internacional Greenpeace i l'Associació Europea de
la Indústria Fotovoltaica (EPIA). No obstant això, el Govern d'Espanya manté el
sector paralitzat.
Els sistemes solars tèrmics aprofiten part
de l'energia que té radiació per
augmentar la temperatura de suspensió col · lectors solars que es col · loquen
estratègicament aprofitant el major percentatge possible d'aquesta radicació.
Després, aquesta energia es transferida al líquid portador, que en la majoria
dels casos es aigua.
