Recursos per una construcció sostenible

Una casa ha de complir tres requisits bàsics per ser un hàbitat de qualitat:

• Funcionalitat: utilització, accessibilitat, tele comunicacions
• Seguretat:estructural, protecció contra incendis, ús
• Habitabilitat: salubritat, protecció contra el soroll, estalvi d’energia (que s'aconsegueix a través de l'ús d'energies renovables o de baix consum)

De construir un hàbitat de qualitat amb aquestes caracterísitques se n'encarrega la bioconstrucció, que ja hem explicat breument a l'inici del treball.

Materials
Una part molt important a tenir en compte alhora de construir un edifici són els materials que utilitzarem. Els materials de construcció són l’estructura i la pell de l’edifici. Al utilitzar-los,
es busca la protecció i l’aïllament de les agressions externes (fred, calor, soroll,
pluja sol...). Donat el continuat contacte i relació amb ells, ens obliga a valorar la seva possible incidència sobre la salut i a conscienciar-nos de les implicacions medi ambientals que comporten, tant per la seva obtenció, com per el seu ús i eliminació.
En principi, els materials tradicionals i de la regió són els millors per utilitzar la
construcció ja que el cost de transport serà inferior i estarem contribuint a enriquir la indústria de la nostra zona. Però hem ser conscients de que ”material tradicional” no és
sinònim de “material dolent”.

El material que no hauríem d'utilitzar seria: 

• El seu procés de construcció i obtenció causés greus problemes al medi ambient.
• El seu transport tingués un cost afegit, tant econòmic com energètic.
• Sigui perjudicial per la salut dels habitants de la casa o pel medi ambient global.

A l’habitatge auto suficient s’utilitza la construcció sostenible. Aquesta es basa en:

• Adoptar noves normatives urbanístiques per tal d’aconseguir una
  construcció sostenible.
• Afavorir la utilització de captadors solars tèrmics per a l’aigua calenta
  sanitària
• Estimular la utilització de biomassa, sobretot de residus i pallets d’aserrin.
• Integrar els captadors solars de forma adequada, per tal de reduir
  l’eficàcia dels mateixos.
• Afavorir la integració i complementació de diferents energies: solar elèctrica,
  solar-biomassa.
• Afavorir la utilització d’energia solar per mitjà del correcta disseny
  bioclimàtic de l’edifici.
• Augmentar l’aillament dels edificis entorn d’un 40% respecte a la
  normativa actual.
• Utilitzar tecnologies d’alta eficiència energètica.
• Dissenyar l’edifici de manera que consumeixi la menor energia possible
  durant la seva utilització.
• Dissenyar l’edifici de manera que s’utilitzi la menor energia possible
  durant la seva construcció, utilitzant materials que s’hagin fabricat amb la
  menor despesa energètica possible; buscant la major eficàcia durant el
  procés constructiu; evitant al màxim el transport personal i de materials;
  establint estratègies de prefabricació i industrialització.

L’arquitectura bioclimàtica
És una construcció per satisfer les necessitats de
confort dels seus habitants aprofitant les condicions del medi ambient,
adaptant-se al clima, l’entorn, utilitzant els recursos naturals (sol, vegetació,
vent, etc.) per tal d'estalviar energia i fer més saludables els edificis als seus
usuaris.
L’objectiu de l’edifici és que mitjançant el disseny, tingui una alta eficiència
energètica, es conservi fresc a l’estiu i calent a l’hivern a una temperatura
ambient de confort reduint l’ús dels sistemes de calefacció o refrigeració
convencionals.

Normalment, l'arquitectura bioclimàtica suposa un sobrecost constructiu, però
que es compensa per l'estalvi en el consum dels sistemes artificials de
condicionament ambiental.

Un edifici bioclimàtic el podem definir com una edificació que per les seves
característiques específiques de disseny i orientació faciliten un nivell adequat
de confort amb una aportació mínima o nul·la d'energia suplementària.
La concepció bioclimàtica de l'edificació facilita l'eficiència energètica i per tant
l'estalvi energètic. 

A part de l’energia solar la construcció biològica, busca integrar-se en el medi
ambient, adaptant-se al clima i al paisatge al buscar l’harmonia amb el lloc i
utilitzant materials locals, rebutjant certs materials que poden ser nocius per
l’home i la naturalesa, degut els seus components tòxics (amiant, sintètics,
PVC...). 

A part del que ja hem comentat anteriorment, l'arquitectura climàtica té altres fonaments: 

• L’orientació i assolellament: s'ha d'orientar bé l'edifici per poder aprofitar el màxim temps possible la llum, la calor i el vent exteriors.
• Sistemes de control solar: no hem d'abusar d'un ús de la llum artificial quan podem utilitzar la natural a través de l'exterior.
• Obertures: hem de controlar les obertures de la casa per evitar un malvaratament de les energies que tenim a l'interior, o per altra banda, evitar que entrin sorolls i el fred desde l'exterior.
• Aïllament tèrmic: Està destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior.
• Vegetació: la casa ha d'estar envoltada de vegetació per aportar un aire renovat.
•  Fluxos interiors i ventilació: La distribució de les habitacions de la casa ha de permetre la circulació de fluxos d'aire, calor i llum.
• Superfícies exteriors i ventilació: La transparència de les vidrieres actua directament sobre el grau d’assolellament i sobre les pèrdues energètiques de l’edifici, com també en el grau d’il·luminació natural. Un edifici molt transparent pot captar energia radiant
  en excés a l’estiu i tenir unes pèrdues considerables a l’hivern.